és ja hora de canviar:
obrir el pas a la fresqueta,
als bolets i les fulles enllà.
S'acaba el sol perpendicular,
les vacances plenes d'hores,
suar les gotes com diamants
i moure'ns, al ralentí,
amb xancles pel jardí.
amb xancles pel jardí.
És temps ja d'espavilar,
d'omplir l'horari sense forats,
és temps d'estrenar sabates
i trobar castanyes per xutar.
Que entri al calendari la tardor,
que ens porti vents amb el fred del nord
i ruixats amb consistència sobre el bosc.
Que ens bressoli sense límits els mots,
que els seus regals omplin els rebosts.
Que ens ajudi a albirar les primeres nevades...
I que tinguem molts i molts de bolets...
ResponEliminaMolt bonic, bona tardor!!!
ResponEliminaFerran, suscric amb èmfasi el teu desig!
ResponEliminaJúlia, ens hem d'anar ajustant a les exigències de calendari, l'autèntic rei del nostre camí diari... (encara que per a segons qui només té un poder relatiu, jeje).
ResponEliminaFeliç i plàcida tardor.
Amb aquest poema, per força la tardor serà ben bonica!
ResponEliminaM'encanta!
Hola Isabel!
ResponEliminaL'escola Salvat Papasseit de Santa Coloma hem agafar prestat el teu recull de poemes de la tardor per celebrar l'entrada de la tardor.
http://blocs.xtec.cat/ceipsalvatpapasseit/
Moltes gràcies pels teus poemes
Virgínia
Encantada! Gràcies a vosaltres, Virgínia.
ResponEliminaEm sembla que jo també ten prendré algun per l'aula, així que quan ho fem, t'ho dic!
ResponEliminatots els que vulguis, zel!
ResponElimina