En llegir el poema m'ha vingut l'olor penetrant i tan bona dels bolets amagats entre la molsa i les fulles dels arbres i és curiós però en mirar la fotografia m'ha marxat de cop perquè m'ha vingut la flaire dels gasos i fums de les grans ciutats, tan diferent als aromes del bosc i del camp! Petons sincers!
Espero que encertis amb això de les pluges. Una tardor sense pluja no és pas una tardor de debò.
ResponEliminaai, Ferran, tant de bo!
ResponEliminaCom diu un amic, preguem a la virgen de la cueva (que llueva, que llueva...)
Per aquí ja porta una bona estona...
ResponEliminaBen be dia de tardor, avui.
Ja hi som, doncs! Aquí al meu poble plou, però fa de bon estar. Una abraçada!
ResponEliminafanal, a veure si espavilen els bolets!
ResponEliminazel, què bé, aigua del cel!
ResponEliminaQue plogui, que plogui! :)
ResponEliminaCarme, a dojo...
ResponEliminaEn llegir el poema m'ha vingut l'olor penetrant i tan bona dels bolets amagats entre la molsa i les fulles dels arbres i és curiós però en mirar la fotografia m'ha marxat de cop perquè m'ha vingut la flaire dels gasos i fums de les grans ciutats, tan diferent als aromes del bosc i del camp! Petons sincers!
ResponEliminaLídia, et prometo un post de bosc de veritat!
ResponEliminaAixò, això... Un post de bosc de veritat..., però amb bolets.
ResponElimina