dilluns, 26 de setembre del 2011

Ha plogut per fi al bosc (Un cant d'esperança)


Ha plogut per fi al bosc,
la molsa és cau de sons,
hi ha fang vora el barranc,
i les branques degoten.

Els bolets veuran el sol,
s'espavilen amb la pluja:
els camagrocs surten de presa
mentre el rovelló tardà s'ho pensa.

Hi ha allà vida a un món
fet de colors canviants i aromes,
la màgia de la tardor
ens anirà pintant cada racó.

Ha plogut per fi al bosc...


***
a

6 comentaris:

  1. Unknown5:37 p. m.

    Aquesta poesia m'ha activat tots els sentits, no només el de l'ofacte! :)
    M'ha agradat molt, sobretot, per treballar-la amb els infants! Gràcies Isabel per crear i compartir aquests poemes!

    ResponElimina
  2. fanal blau7:43 p. m.

    Caldrà una miqueta més de pluja, però la màgia de la tardor ve de camí!
    Bonic, bonic!

    ResponElimina
  3. Isabel Barriel6:36 a. m.

    Lídia, gràcies a tu, a vosaltres... Sense lectors, la poesia queda inútil.

    ResponElimina
  4. Isabel Barriel6:38 a. m.

    fanal, estarem pendents... Les pluges són tan necessàries! I mentre no arribin les d'aigua, ens conformarem amb les pluges de versos (com diria Sàlvia).

    ResponElimina
  5. M. Antònia9:41 p. m.

    Què bonic! S embla que faci sentir l'olor del bosc humit.

    ResponElimina
  6. Isabel Barriel7:46 a. m.

    M. Antònia, parles d'una flaire quasi oblidada. Quina pena...

    ResponElimina