Neu, glaç i gel i vent i fred...
Les muntanyes ja són blanques
i el cel, en continu moviment,
ens omple el temps de bafarades
amb cançons, poemes blancs
i dolces paraules enxarxades.
No volen els ocells,
se'ns fa visible el nostre alè,
s'atura l'hàlit de la natura
i ens agrada el cel d'hivern.
Aquest bonic poema el puc visualitzar
ResponEliminades de la finestra.
Des de casa meva veig algun ocellet despistat, pobret, ahir un es va estimbar contra el vidre de la finestra, el vaig recollir abans que el Xat se'l cruspís, el vaig tenir una estona a dins de casa i quan es va recuperar el vaig deixar anar. Pobret...
ResponEliminaEl fred i la neu ens inspiren poemes trists, però aquest teu:
ResponElimina...ens omple el temps de bafarades
amb cançons, poemes blancs
i dolces paraules enxarxades...
montse, pel·lícules quer no van als Oscars podem veure per la finestra...
ResponEliminaMontse, veus?
Pel·lícules amb argument...
Imma, tot té una quants punts de vista!