dijous, 9 de febrer del 2012

Neix el sol







Neix el sol 
ben amagat
entre muntanyes
i núvols blancs,

L'alba el reclama,
el cel el rep
i el busca el fred.

Al mar és reflex,
al camp és verd,
al bosc és vida,
a casa alegria
i, avançant el dia,
tot ho tenyeix
fins que a l'orient
al vespre es perd.

Obre la cortina
fosca entre estels
i el negre del cel
calma el teu ritme.

Et quedes quiet,
i la nit somnia
que ets lluny del temps.


***






3 comentaris:

  1. càlid despertador de llum

    ResponElimina
  2. Cada vegada em sorprens més! Una poesia que brilla amb la teva llum pròpia! Petons assolellats!

    ResponElimina
  3. Jesús, cada dia...

    Lídia, ets molt generosa...

    ResponElimina