Com un remolí

Com un remolí al mig del llac,
com una ventada de nit sobre el mar
aixecant a la platja altes onades,
com un llamp intempestiu a l'estiu.

Així, m'agita els dits un vers
que serà el primer vers.
I d'immediat voldrà companyia
cercant els que l'han de seguir.

I tots, com les potes d'un cavall desbocat,
seran parts d'un tot d'harmonia global,
seran poema arrenglerat amb mots ben posats (o no),
seran un ens amb entitat ell tal qual,
seran pregunta i resposta i explicació casual o causal,
seran remei, seran dubte, seran queixa, seran brisa normal,
seran ànsia o gel o aventura sobtada o estructura fractal.
Rima i ritme, cançó sideral.
Horitzó per unir llum i sauló,
per marcar la fi del camí
o situar a la vida qualsevol sensació.

I arribarà de cop el vers final
i així tancar amb clau i acabar
el poètic i únic i actual fluïd verbal...