és llençol de lli i manta de llana,
dutxa freda de plata,
te de flors agafades a molta alçada,
petjada al camí daurat de mitja tarda
entre el camp d'ametllers i la vinya;
barca que mai naufraga, que sura i balla.
És fum de llenya d'alzina,
nit vora mar amb aroma de sardina,
és caliu d'estiu sota un raig de lluna,
és un bosc esborrat per la boira,
és un ball de formigues dins del cap,
és vellut a la pell,
és paraula, és rima al vent la poesia.
M'enganxa, em detura, em reprèn,
la paraula em burxa.
M'empeny la poesia, la paraula al vent...
Preciosos, el poema i la fotografia!
ResponElimina