dilluns, 4 de juny del 2012
Rebenten els núvols en pluja freda,
cauen les gotes gordes de primavera
sobre la ciutat d'un matí en calma,
sobre un diumenge de ràdio i nata.
Buit el temps
ple d'hores mortes,
un passat fosc
d'abruptes mots
i esgrogueïdes filigranes
s'amunteguen o demanen torn.
Volen ser vers,
volen ser veu,
sortir amb esquitxos,
rimar i cantar,
concordar ses harmonies,
ser inextingibles protagonistes.
Ser ball, coreografia,
reflex brillant, mirall d'esfera,
jugar amb la pluja de primavera,
salar el farcit d'un nou poema,
tancar etapes, plantar flors
per esperar-ne les papallones
i tenir el cel ple de colors en vol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada