A cada vers

Construir paradisos amb les paraules,

bufar la brisa que bressola el branquilló.

Sentir de la primera llum aquella remor

quan el Planeta ens regala el nou dia

i esperar que arribi el futur amb fe de vida.

Un munt d'ocupacions, 

un toll d'indefinides esperances

traçades al paisatge amb afilat llapis de grafit,

una esfera curulla de cel·les 

que amaguen sol·lícites mil perquès...

I anar avançant amb el cap ben alt

per gaudir del poema capbussant-hi a cada vers

en la mesura que ho permet la combinatòria de l'idioma

quan t'esprem les idees al suc dels sentiments

o quan tot el temps se t'expandeix, com passa ara mateix. 

Parlar de tots el grisos de les pedres

i de l'harmonia natural

que copien de l'univers les disciplinades lletres.

--