dimarts, 24 de juliol del 2012

Les fades




Han fugit les fades
de boscos i prats,
han volat sobre del mar  
buscant noves onades
a d'altres litorals.

Amb pins i alzines
al penya-segats
i verdes atzavares 
entre vinyes i blats.

I quan les tempestes reguin els camps
i els humans tinguin aqui els boscos cuidats,
tornaran les fades a niar a les muntanyes
per tenir els nostres arbres com prínceps immortals...

a

5 comentaris:

  1. Elisenda Ortega9:27 a. m.

    Preciós poema, però no és només per a nens... a mi m'agrada molt!

    ResponElimina
  2. Ferran Arizcun Arizcun10:04 a. m.

    Un poema ben esperançador per aquests dies tant tristos a les nostres terres gironines. El foc s'està menjant els nostres boscos.

    ResponElimina
  3. Teresa11:50 a. m.

    Tristament preciós, Isabel.
    Esperem que la força dels nostres boscos reneixint aviat.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas1:03 p. m.

    Té raó la Teresa, tristament preciós!

    ResponElimina
  5. Isabel Barriel11:15 p. m.

    Ho celebro, Elisenda.
    Ferran, tants anys d'història, i en un moment ens quedem sense bosc...
    Teresa, esperem!
    Carme, molt tristament...

    ResponElimina