Excelsa remor

La catifa de fulles ha cobert el terra

i a l'aire es respira la llum de l'hivern.

Van marxant a la calidesa del sud els ocells

i als boscos encara queden bolets

mentre els vents ens arriben bufant fred.

Qualsevol dia ens sorprendrà la nevada

i el paisatge canviarà el seu to.

Haurem d'esperar llavors, amb paciència, 

l'aparició anunciada de la primera flor.

I és així com el temps, aliat amb la Terra,

ens regala varietat d'escenes amb ritmes

de bella i vella factura,

sovint carregades d'excelsa remor... 

La tardor és pinzell daurat,

l'hivern, paradís de la neu cofoia,

les primaveres, motors de vida acolorida,

l'estiu sequera de palla i blat.

Anem deixant impressions i petjades

passant per les quatre estacions;

un dia ens aturarem a la gran parada

i serem allà una part diminuta del tot.

Seguirà girant el món

i a la Natura sonarà el cant d'excelsa remor.