És la poesia

Foto: Capvespre  a Ibo (Moçambic)

És coixí tou de seda la poesia,

és llençol de lli i manta de llana,

dutxa freda de plata,

te de flors agafades a molta alçada,

petjada al camí daurat de mitja tarda

entre el camp d'ametllers i la vinya;

barca que mai naufraga, que sura i balla.

És fum de llenya d'alzina,

nit vora mar amb aroma de sardina,

és caliu d'estiu sota un raig de lluna,

és un bosc esborrat per la boira,

és un ball de formigues dins del cap,

és vellut a la pell,

és paraula, és rima al vent la poesia.

M'enganxa, em detura, em reprèn,

la paraula em burxa.

M'empeny la poesia, la paraula al vent...

Vint vides

Necessitaria vint vides

per contemplar tants sublims racons,

escoltar crits, jocs i variades converses,

llegir textos literaris, les traduccions,

gaudir del cinema que m'agrada,

jugar amb les lletres per escriure paraules

i treure a l'escrable la millor puntuació.

Passejar per temples, rius i selves,

trepitjar dunes verges, veure l'últim raig de sol,

endevinar el color de l'albada sota les estrelles

i somniar amb rondalles, llegendes i contes del món.

Necessitaria vint vides 

per aprendre a pintar, a interpretar Malher o Bach,

per entendre misteris de la ciència i de certes presències,

perfeccionar l'art de xiular,

identificar ocells que marxen volant

o preparar batuts amb totes les fruites que la natura ens vol regalar.

Necessitaria vint vides...

Tindré prou, però, amb una sola vida

i la màgia intensa de la POESIA.