Mar gris, dens, plomat,
del blau estiuenc t'has allunyat.
Ets mirall ara d'un cel blanc,
ets mirall dels grans núvols fumats.
Ets enrenou d'onades altes
sota un vent indecís i intermitent;
ens portes a la sorra negres algues
i l'avís de que el temps de platja
està arribant al seu, al meu final...
Quedaran lluny les vacances,
s'obriran els dies amb alarmes
i les hores seran forats negres
a l'univers cabal de l'aventura vital.