Plor

Mar gris, dens, plomat,

del blau estiuenc t'has allunyat.

Ets mirall ara d'un cel blanc,

ets mirall dels grans núvols fumats.

Ets enrenou d'onades altes

sota un vent indecís i intermitent;

ens portes a la sorra negres algues

i l'avís de que el temps de platja

està arribant al seu, al meu final...

Quedaran lluny les vacances,

s'obriran els dies amb alarmes

i les hores seran forats negres 

a l'univers cabal de l'aventura vital.