Les primeres ventades
remouen l'estiu
que encara hores d'ara
se'ns escabull i és actiu.
Amb aromes de terra,
de pluges al desig,
i l'or de fulles que són vela
al mar immens dels cels
preparem les carteres,
preparem els cervells
entre graelles d'horaris
i les tanques del temps.
Començarem l'escalada,
de tant en tant farem un descens
i cantarem pel trajecte
o plorarem si ens esgota el pes...
Potser si fas un poema sobre la pluja caigui alguna gota. La situació és patètica i necessitem aigua. La teva connexió amb la natura ens pot salvar la temporada de bolets...
ResponEliminaFerran, tan de bo tinguis raó! El poema està fet i penjat...
ResponEliminaGràcies, Isabel.
ResponElimina