Blau sublim

S'acaba aquest finita quietud de l'hivern,

m'ho diu el cop de vent que ve de l'oest,

el que esborra el núvols del cel

per deixar-nos el sostre blau sublim

d'un matí brillant de gener.

Aquell vent que traspassa fronteres,

que no coneix duanes ni canvis de diners,

el que viatja acompanyant els ocells,

el vent que pentina la terra ara nua,

el vent que esculpeix el cel...

S'acaba aquesta finita quietud de l'hivern

i les herbes i les flors i les branques i els animalons

animaran els paisatges de les nostres contrades,

xuclaran àvidament les aigües del desgel

i poblaran els camps de colors a transparents pinzellades.