Salat ja el tomàquet
i banyat a l'oli daurat
em demana mossegada
ara que és ben acompanyat.
-Us necessito- deia enfurismat
al setrill i al saler, ajudeu-me,
amics, a sortir d'aquest mal pas.
Jo no sóc ningú -afegia-
sol i sense la vostra amistat,
doncs només la meva flaire
no atreu cap boca amb gana.
Era abans llavor,
planta ufana i flor.
M'agrada viure a l'horta
i morir a la taula vostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada