Quin esclat!

Un gat petit als antics murs de les ruïnes fenícies de Tir (Líban)

Quin esclat!

Sóc poeta nit i dia,
sóc poeta dia i nit,

sóc poeta de bastida,

xuclo versos a la vida.

M'arrosseguen sempre els mots,

m'incorporen a una dansa

generada per la vista i l'oïda.

Quin esclat!

I m'estiren cada dit

per acaronar les lletres,

que romanen al teclat

mentre fan coreografies.

limitades per la tinta.

Quin esclat!

Us convido a aquest ball

us convido amb alegria,

doncs viure fent poesia

us il·lumina el terrabastall

de la quotidiana travessia.

***