Com vells boletaires

Poetes, com vells boletaires

a la cerca dels mots

que aixequen la molsa,

traspassen bardisses,

i troben, un a un, els tresors...

Amb la flaire del bosc,

els aires de moltes albades,

el record dels ruixats

i la pinzellada subtil i espessa

que pinta el volum dens de tardor.

Paraules de vida,

esclat de sons 

que pel temps ens estiren

i ens abillen el món.

I jo, poeta boletaire,

de nit veig foc i espurnes,

la llum del cel amb lluna,

el ritme intens dels estels

i les paraules d'un poema excels.

Les que són transparents,

les que esdevenen pluja

i gotes sobre les fulles,

les paraules amb ritme

que parlen d'aquells racons

misteriosos sense nom

que musiquen la respiració...