dimarts, 18 de setembre del 2007

Poema de tardor

Patina per l'aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.

Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s'amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.


Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta els seus mots
el poema de tardor.



a

8 comentaris:

  1. Júlia11:52 a. m.

    Uns poemes preciosos, felicitats i gràcies per penjar-los.

    ResponElimina
  2. Cristina12:57 p. m.

    Hola, sóc mestra de Salt i m'ha encantat aquest poema...l'utilitzaré per treballar-lo a 2n...


    Aprofito per invitar-te a visitar el bloc de la nostra classe:
    www.elspetitsgegants2n.blogspot.com

    Gràcies
    Cristina

    ResponElimina
  3. Isabel Barriel2:20 p. m.

    Gràcies a tu, Cristina. Els poemes reviuen quan són llegits i acaronats per la canalla.
    Miraré el vostre blog!
    Feliç castanyada,

    Ib

    ResponElimina
  4. Anònim12:04 p. m.

    Hola!!!
    Felicitats pels poemes, amb el teu permís els utilitzaré a l'aula de 6è.

    Anna Fernandez, Piera.

    ResponElimina
  5. Isabel Barriel12:38 p. m.

    Gràcies, Anna. Estan a la teva disposició!

    ResponElimina
  6. Anònim6:09 p. m.

    hola!!

    et repeteixo que es molt xulo el poema i amb el teu permís el faré servir a 1rA, que et sembla?

    adéu

    Anna Fernandez, Piera.

    ResponElimina
  7. Isabel Barriel8:05 a. m.

    Anna, em sembla fantàstic!

    ResponElimina
  8. Anònim1:19 p. m.

    Hola!

    Sóc una alumna de l'escola Andersen de 6è i amb el teu permís el faré per el nostre recital de poemes de tardor!!!
    Aquest poema si que és un poema de veritat!!
    Quan el llegeixi quedaràn parats ;)

    Apa dons gràcies per tot!

    ResponElimina