dijous, 2 d’abril del 2009

Els cargols surten rient


Il·lustració de Dolors Todolí



Tarongina i mullader,
fum d'aire fresc a l'alè.

Dia tèrbol de primavera;
a cada núvol, un espectre.
Incolor el cel,
quin trist sostre
de l'opac al transparent!

I la pluja intermitent
dissimulada va caient,
i sota la pluja agosarada
els cargols surten rient.



a

2 comentaris:

  1. Dolors Todolí12:04 a. m.

    Hola fa temps que segueix el teu blog. Aquesta poesia la he llegida als infants de la meua classe, fa uns dies, abans de les vacances, un dia de pluja. La he il.lustrada.
    T´enviaré la il.lustració per correu.
    Gràcies per les teues poesies.

    Acabe d´encetar un bloc:

    http://www.menjalletres.blogspot.com

    Per si vols fer una ullada

    Gràcies per compartir

    Dolors

    ResponElimina
  2. Isabel Barriel12:14 a. m.

    Sí, sí, envia'm la il·lustració!
    He passejat pel teu blog: m'agrada. El linkaré.
    Gràcies a tu per donar vida als poemes d'aquest blog.

    ResponElimina