M'agrada jugar amb els mots
i estirar lletres de les paraules.
Buscar al pou intern immens
la serenata amb rima i el caprici
d'aquestes hores amb llum a dins,
d'aquelles espectrals que duu la nit,
de l'esdevenir, d'aquell demà fictici,
d'un reflex llunyà, imatge o parany.
Tal vegada, de la visió un engany.
La serenata amb rima i caprici
d'un univers inventat cada solstici
que fa del poema un planeta excels.
La serenata amb rima i caprici
que vol que algú la digui
i busca veus a la llum dels estels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada