A migdia surt el sol

A migdia surt el sol,
l'aclapara la nuvolada.
Cada raig intenta destacar
amb una lluminària apagada.

Timidesa del gran astre,
decisió de tots els núvols,
que juguen a passejar
i a ser font d'aiguats de molta bellesa.


Hi ha al cel una batalla
de presències momentànies;
és cosa de la tardor lluir cels
de textura extemporània.


Són dies canviants
d'oratge protagonista
que ens obliga a vestir
com no aprovaria un estilista.


Amb sandàlies i mitjons,
samarreta de coll alt
i mànigues tres quarts.
Amb xal sobreposat,
paraigües com umbrel·les
i gavardines de roba fina.


A migdia surt el sol,
l'aclapara la nuvolada.
Cada raig intenta destacar
amb una lluminària apagada.

Caurà a la tarda una pluja lenta,

adient, gloriosa i compassada
per donar plaer als cargols

que surtiran a fer una desfilada.