dimecres, 21 d’octubre del 2009

Xàfec simfònic






Ni partitura ni batuta,
sols harmonia celestial:
cau amb ritme la pluja
i el vent la porta al ball.


Cau constant,
cau l'aigua que copsa el terra
amb una capa fluïda i brillant.


Colors? gris de l'ambient
i una capa densa i poderosa que hi ha al cel.
Els semàfors s'hi reflectegen,
l'asfalt sembla un mirall
que alterna carbasses
amb verds i roigs d'esclat.

Cerimònia d'una pluja
que el matí ens ha regalat;
és possible que esdevingui
un xàfec simfònic a ciutat.


Trons i llamps de tant en tant,
és jornada d'estar-s'hi a casa
per contemplar el carrer i son trafegar,
és dia de poesia i ment en blanc.




3 comentaris:

  1. m'has fet visualitzar tot el tràfec d'una anada a l'escola un matí plujós de tardor :) molt escaient :)

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. sí, Clidice... em sembla que moltes anades a l'escola en dia plujós són similars; aquesta és la meva d'avui...

    ResponElimina