dimarts, 9 de febrer del 2010

Abasta la pluja

Abasta la pluja tots els silencis
i transforma les gotes en sons.

Quan esquitxen,
quan cauen,
quan repiquen contra els vidres
o mullen els cartrons que t'emboliquen el cos
i tota l'aigua t'anega el cor.
a

3 comentaris:

  1. Carme Rosanas10:35 a. m.

    Realment trist i arriba al cor, també.

    ResponElimina
  2. Clidice10:49 a. m.

    força dur, la veritat.

    ResponElimina
  3. Isabel Barriel11:07 a. m.

    Carme, sí, trist. Però és el què és...

    Clídice, tens raó.
    Intentaré deixar fluir l'optimisme i escriure'n un altre en que la pluja sigui font d'alegria.


    Isabel

    ResponElimina