dimarts, 9 de febrer del 2010

Seran tresors

Concentra cada gota
un feix de llum.
Engoleixen lluna i sol.
Brillen, i totes juntes
basteixen el futur.

A les plantes,
als camps, al tros,
al jardí i a les flors.

Als fruits,
carn i pell
tot lluentor.

Són,
seran les gotes
grans tresors.
a

4 comentaris:

  1. Clidice12:17 p. m.

    tan l'una com l'altra expressen la realitat de la vida :)

    ResponElimina
  2. Isabel Barriel12:40 p. m.

    dues cares de la moneda...

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas1:36 p. m.

    Omple de pluja
    aquest silenci
    d'avui matí.
    Llueixen gotes
    sota la branca
    com penjollets
    inermitents.
    Quan una cau,
    una s'espera
    una altra neix.

    ResponElimina
  4. Isabel Barriel2:25 p. m.

    Carme, la pluja d'avui ens necessita! m'agrada del teu poema...

    ResponElimina