diumenge, 21 de febrer del 2010

Ens sobrevolen els mots

Ens sobrevolen els mots,

són ales que generen idees,

desplacen o mouen de cop

expectatives i premonicions;

deriven al pou del no res

esperances, desitjos i estocs.

Esdevenen silencis,

escombren remors...



Se'ls emporta el vent

o es queden per ser referents.



Romanen o no al ball

del poema escrit,

entren pel vers

-aquella coreografia que amb la fantasia

i l'estructura sagaç el llenguatge

ens regala-, i ragen harmonia, rima i poesia.


4 comentaris:

  1. les paraules formant un vòrtex al nostre voltant :)

    ResponElimina
  2. entren pel vers... quina imatge més bonica!

    ResponElimina
  3. sí, Clídice, i ens arrosseguen a uns girs sensacionals...

    ResponElimina
  4. Arare, entren els mots pel vers i surten composicions poètiques; entren pels prospectes i surten dubtes. Entren per les novel·les, i surten móns fascinants...

    ResponElimina