El silenci als flocs quan cauen,
l'equilibri del solstici,
el fred cru d'aquest hivern,
els saltirons als rierols, la merla,
la verdor constant de l'olivera,
la seda acolorida d'un vespre a marina,
el balanceig del veler a la deriva,
la coïssor a la boca d'un àpat hindú,
el tel boirós als vidres quan matines...
Tot això i més,
vol ser un poema.
Mot a mot, vers a vers,
amb veu de remor extrema;
bressolar serenament la pena,
lligar amb un llacet les idees,
desbrossar un turó
per donar entitat a totes les herbes.
Tot això i més,
vol ser un poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada