La neu cau abundosa,
abraça branques i temps
sota el vol baix de l'alosa
que divisa el tel blanc del cel.
El silenci de les volves
en volar a caprici d'un boirós vel
ens musica pau amb veus
que ens aixopluguen cada vers.
I cantarem un poema
lloant el foc i la llenya
rimat per la duresa del fred
i la fe en la primavera ja propera.
I la neu, esglai sobre del paisatge,
romandrà fins que el blau més intens
ens regali sol a tot l'engranatge,
i tanta blancor s'esvaeixi
o
amb la calidesa de l'oratge.
*****
dolça, tendra, màgica, blanca, la neu
ResponEliminala llàstima és que a Barcelona no acaba de caure...
ResponEliminaPer més que la pobra neu hagi acabat comercialitzada, artificialitzada i trepitjada... mai no perd la màgia ni el l'encant. Quan fa que no veig una bona nevada? M'encantaria. Aquell silenci especial de la neu, que sempre continuo enyorant.
ResponEliminaCarme, sempre ens queden els relats, els records, les pel·lis...i clar, l'esperança de que ens caigui una solemne nevada d'aquelles que ens agraden.
ResponElimina