A mestres, lectores i lectors
que gaudeixen amb els poemes
d'aquest blog
Isabel
Se m'escapen a mi els versos
van volant pel cel del món,
fan parada a les escoles
i allà són fulls de colors.
Alguns, cansats, hi dormen.
D'altres són veus, són ressò
als caps i els cors del poetes
que a l'aula reviuen cada so.
I un dia els poemes
seran cantarelles de nens i nenes.
Bressoleu, mot a mot, els poemes
abans meus i ara de tots!
Moltes gràcies Isabel.
ResponEliminaEls poemes són regals plens d'emocions.
Sí! Moltes gràcies, pel poema, millor dit pels poemes i per la dedicatòria.
ResponEliminaUna abraçada i bona nit!
Montse,
ResponEliminaSón regals per a qui els vulgui rebre. I llegir-los, i recitar-los, i escampar-los...
Carme,
Gràcies a vosaltres, que els hi doneu vida!
Els bressolem dia a dia, ja ho pots ben dir!
ResponEliminai si: allò que dèiem: el poema és teu mentre l'escrius. Després ja no ho és: és dels teus lectors!
ah! santa rita-rita ;)
Gràcies, Isabel, pel nostre poema de cada dia!
de res, Arare.
ResponEliminaÉs molt satisfactori aquest ritual ja imprescindible...