Quan a migdia el cel llueix blanc
i la temperatura ambient no puja.
Quan a la radio parlen del fred
i de la immediatesa de la pluja.
Quan el mes de febrer s'esterrufa
i ens arracona a la vora de l'estufa.
És què l'hivern és present
aquí, a la vida de la gent!
I espera que arribin el raig del desgel,
les aigües trapelles als tobogans de les rieres,
els primers borrons a branques i herbes,
els colors de les pintures a totes les textures,
la primavera amb olor de planta remeiera,
i les aromes que remenen a ses olles les bruixes fetilleres...
ai les aromes de les olles de les bruixes! ara mateix potser l'únic toc de calidesa possible. Quin refotut fred que fot! ;)
ResponEliminapaciència,Clídice! ja arribarà la primavera.
ResponEliminaRecordarem llavors aquest fred quen ens minva l'energia, que ens tanca vora el foc, que ens fa somiar amb viure un vespre al ras, d'una nit sopant sopa de síndria mirant el mar...