Cada albada, un nou dia,
cada hora, un mar de temps,
cada nit, foscor d'estrena,
cada any, futur per fer.
L
S'anuncia amb llum la vida,
és una esfera que creix
i posa al temps un nou alè.
k
I avança, es mou, i gira i gira,
va dansant per l'univers
mentre el món és el que és.
p
***
Fantàstic poema. Molt original i molt profund alhora.
ResponEliminaUna abraçada i espero que t'interessi l'especial Sant Jordi del meu bloc.
L'imperdible de ℓ'Àηimα
>Jordi Cirach
m'encanta la llum que és vida i cada hora un mar de temps :)
ResponEliminamolt bonic el blog, t'espero a navata, per cert, el meu blog és quimgilipoeta.blogspot.com
ResponEliminaquim poesianavata
Isabel, tens un regalet al blog, a "M'encanta llegir", segur que el trobes ;)
ResponEliminaJordi, celebro que t'agradi.
ResponEliminaJo ja m'he convertit en visitant asídua del teu blog!
Clídice, un mar ple de banyistes, que som nosaltres!...
ResponEliminai llum = vida, no?
Quim,
ResponEliminaQuin blog el teu! té gràcia, molta gràcia...
Quin blog, Quim!
A veure si ens veiem.
Sther! ja l'he trobat. Gràcies!
ResponEliminaI enhorabona, un treball rodó.