dimecres, 7 d’abril del 2010

La poesia?

La poesia?
Hi és.
Tan sols has de posar-li paraules
amb ritme, la rima i el compàs.
El misteri, la màgia,
la veu, un so i el cor.
El cercle que enganxa cada mot
i la vida condensada a l'interior.

8 comentaris:

  1. Mes val que no t'ensenyi la poesia de la mona que vaig escriure pels nens de la classe, mitja vergonya!!!!

    ResponElimina
  2. zel,ih, ih, ih... ja m'agradaria veure aquesta poesia,ja.
    Segur, segur que els nens de la teva classe s'ho han passat bé!

    ResponElimina
  3. Tens raó la poesia hi és per tot arreu, només cal adonar-se d'on és.

    ResponElimina
  4. Si, senyora! la Poesia hi és!
    segons el meu fill, son lletres platejades sobre un fons negre.
    ho devia relacionar amb el papallones.
    Però si, hi es a tot arreu.
    aquesta es preciosa.
    en faria una cançò.

    ResponElimina
  5. Només cal buscar-la, oi?

    I llegint-te sembla ben fàcil... però en realitat no ho és.

    Aquesta és preciosa!

    ResponElimina
  6. Calpurni, sí, i atrapar-la. O el que és pitjor: deixar-te atrapar per ella!

    ResponElimina
  7. Sandra, el teu fill té molta raó...
    La poesia és lletra brillant sobre fons constant.

    ResponElimina
  8. Carme, tu ja saps que no cal ni buscar-la. Ve i fa de tu el que vol.
    Ahir, escribint "La poesia?" al metro, vaig passar-me de parada...

    ResponElimina