Poema dedicat a les àvies
i avis de les nenes i els nens.
Afanyeu-vos a viure,
que el pas del temps és cruel;
us empeny dia a dia
marcant-vos companyia fidel.
A la superfície de la pell,
al color canviant del cabell
i a les connexions neuronals del cervell...
Afanyeu-vos a viure!
.
.
Jo estic molt afanyada! Què bonic és el poema, Isabel.
ResponEliminaBesadetes
Sàlvia,
ResponEliminaBonic és el poema
com bonic és el temps
que ens deixa el camp lliure
per anar creixent!
Ib