Poema dedicat a les àvies
i avis de les nenes i els nens.
Afanyeu-vos a viure,
que el pas del temps és cruel;
us empeny dia a dia
marcant-vos companyia fidel.
A la superfície de la pell,
al color canviant del cabell
i a les connexions neuronals del cervell...
Afanyeu-vos a viure!
.
.
2 comentaris:
Jo estic molt afanyada! Què bonic és el poema, Isabel.
Besadetes
Sàlvia,
Bonic és el poema
com bonic és el temps
que ens deixa el camp lliure
per anar creixent!
Ib
Publica un comentari a l'entrada