Quan li queden a l'arbre poques fulles al brancam,
quan el fred s'apodera de les cases a ciutat
i les albades ens regalen a muntanya les nevades
i a les planes d'interior les autèntiques gebrades.
Quan els dies se'ns escurcen
i la nit comença massa aviat.
Quan el fum és benvingut
i la llar de foc demana molta llenya.
Quan la roba sempre és poca
i de cop i volta sobra.
Quan el cel deriva a blanc
i en mirar-lo ens desconsola.
Quan els boscos es despullen
i queden esquifits els troncs i alguna soca,
quan els camps s'adormen
desdibuixats, impersonals i solitaris.
Quan les calàndries ja no canten
i ningú treu el cap pel balcó,
és que aviat serem al hivern,
que enguany arriba precedit pel fred intens.
I el solstici regnarà al firmament
i seran a la Terra dies de festa
i celebrarem el canvi d'estació
amb música i banquets de l'abundor.
