Jornades de boires i núvols,
dies clars i hores de sol,
nits de lluna i albades en calma,
l'oratge a tothora canviant.
Primaveres de llum i ventades,
hores llargues d'estius a la vora de l'aigua,
tardors fugisseres de fulles seques per terra,
hiverns blancs que somien ja amb el desglaç.
Viatge vital sense parades,
que avança i corre per les vies dels anys
entre l'harmonia i saviesa de la natura
que ens regala paisatges al llindar de l'esguard.
I gires, i mires, i vas,
i cantes i pintes les ombres
quan la llum ja va declinant,
fins que el temps es mou ràpid
i tu tens cada dia el batec més lent
fins que toques les arrels del xiprer...
statcounter
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la vida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la vida. Mostrar tots els missatges
dilluns, 1 de febrer del 2010
diumenge, 1 de novembre del 2009
S'aixeca el dia
S'aixeca el dia,
la llum ja t'empeny
a viure la vida,
a anar-hi fent.
Composarem melodies,
parlarem del temps,
esperarem que plogui
i que arribi l'hivern.
Que la roda giri,
que el que volem
sigui un fet.
Que perdurin a casa
el ramet del vesc,
el foc i la llenya,
el salari del mes.
S'aixeca el dia,
la llum ja t'empeny.
la llum ja t'empeny
a viure la vida,
a anar-hi fent.
Composarem melodies,
parlarem del temps,
esperarem que plogui
i que arribi l'hivern.
Que la roda giri,
que el que volem
sigui un fet.
Que perdurin a casa
el ramet del vesc,
el foc i la llenya,
el salari del mes.
S'aixeca el dia,
la llum ja t'empeny.
Etiquetes de comentaris:
el pas del temps,
la vida
dilluns, 11 de maig del 2009
Jugaven als escacs
El cavallet i la sirena
jugaven als escacs:
s'instal·laren a l'arena
d'una illa al mig del mar.
Els cargolins s'els miraven,
els crancs volien participar,
la sirena s'enrocava,
el cavallet no parava d'atacar.
Mentre el sol ja declinava
i l'horitzó es delia en mil colors
la partida continuava
i la nit els aixoplugà amb totes les foscors.
I és així com el joc
va quedar sense final,
i, com ens passa a la vida
si no ens morim de manera repentina,
demà- van dir el cavallet i la sirena-
seguirem amb la partida.
***
jugaven als escacs:
s'instal·laren a l'arena
d'una illa al mig del mar.
Els cargolins s'els miraven,
els crancs volien participar,
la sirena s'enrocava,
el cavallet no parava d'atacar.
Mentre el sol ja declinava
i l'horitzó es delia en mil colors
la partida continuava
i la nit els aixoplugà amb totes les foscors.
I és així com el joc
va quedar sense final,
i, com ens passa a la vida
si no ens morim de manera repentina,
demà- van dir el cavallet i la sirena-
seguirem amb la partida.
***
Etiquetes de comentaris:
escacs,
estratègia joc escacs,
la vida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)