Conillet

Dibuix d'en Martí (3 anys)

T’agraden les pastanagues?
T’agrada el seu gust dolcet?
Claves allà les teves dents
perquè no et creixin eternament.

Et dius a casa nostra conillet
i ets rabbit en anglès.
No necessites abric pel fred
que la natura ja te’l ha ofert.

Ets flonjo i tou,
silenciós et mous,
conillet et dius,
conillet com vius!

Ratpenat

Dibuix d'en Pau (5 anys)


Voles, ratpenat, al capvespre sense ser au, insecte o ocell, ni avió, ala delta, parapent, helicòpter o ultralleuger... Fas ziga-zaga per l'aire sota els últims raigs del sol i reps la lluna i els estels amb la màgia excelsa del teu vol. T'amagues a l'alba a coves i baumes entre la humitat i la foscor, que la llum del dia et fa recloure a recer de pedres i molses, sense por.

Mirar al cel

Mirar al cel

i veure la capa gris i blanca

que oculta el blau

i reaviva l'esperança.

De plugim serè i constant

o tempesta sobtada,

de regal plujós de dalt

per iniciar amb encert 

l'esperada temporada

de rovellons, ceps i altres bolets

i pel bosc alguna esgarrinxada...

Dia gris de llum tènue

Dia gris de llum tènue

que s'empassa els records

d'un estiu que albira setembre

amb ganes de claudicar.

És la fi de la calor extrema,

és la fi d'un sol rei del món,

és l'inici del goig rovellat al bosc

i de les tempestes furtives que s'empassen la pols.

S'acaba agost, comença setembre...

Comença el temps polifacètic

ple d'hores en quadrícula,

fet de projectes, de desitgs,

amb un sol que ja declina

i que abreuja l'arribada de la nit.

S'acaben les llums a dojo,

la blavor més contundent,

el sabor de sal als llavis

i els dies amples de l'agost.

I a cada àmbit trobarem que els colors

s'aprimen, esdevenen tènues poc a poc

mentre sedimenten els recents records

que les vacances guarden en conserva.

Que sigui benvingut setembre,

mes de verema, mes d'abundor,

mes de rebaixes a la calor,

cau dels inicis, de les rutines 

i dels capvespres suaus 

que equilibren els núvols amb la blancor...

Activitats per a l'estiu

Sonet del mar

Mar Mediterrànea, Cala Canyelles (Lloret de Mar)

Navega la brisa per sobre del mar,

navega ufana i aixeca escuma 

que juga àgil al blau més transparent,

mirall de la lluna, mirall dels estels.

I quan a l'albada continua el vent

i els núvols pinten gris i blanc al gran cel,

les onades s'animen i palpiten

amb força fent l'espectacle més complet.

Tot harmonia del constant moviment,

és coreografia al nostre univers

i sortidor de mots per escriure un vers.

El mar i el sol i jo i tu i el cel i el 

vent som vida cada nit, cada dia,

ballant plegats una dansa infinita.

És un dia clar

Flora d'Uganda



 

 

És un dia clar

de factura blava,

cel lluminós

i serena calma.

És un dia més

que el temps genera,

és un dia més,

una data a la cantera.

I a tots els continents,

a la Terra sencera,

hi ha gent que pateix,

hi ha gent que festeja,

hi ha pobles que lluiten

hi ha éssers que somien.

A cada racó

esclaten dia a dia

episodis de vida.

Elogi a les vacances d'estiu

Matinar sense pressa,

aixecar-te a poc a poc,

vestir-te de qualsevol manera

i mirar cada flor com si fos la primera.

Entrar a cada raig de sol

com el vers entra al poema,

sentir la calor al cap i al front,

muntar amb caragols una carrera.

Sentir-te lliure,

i gaudir de cada una de les hores

pintant el rellotge

amb els colors més estimats.

Cantar, sentir, llegir, flairar els aires,

passejar per la vinya mirant el mar,

saltar la sèquia espantant espiadimonis

i fer, un dia de pluja, figuretes de fang.

Sortir a mullar-te una tarda de tempesta,

esperar immòbil l'arc de Sant Martí,

recordant com era de canviant l'oratge en primavera

i esperar que la tardor ens porti un gran festí...

Fer-te amic de les abelles,

tractar amb carinyo als mosquits,

descriure el vol parabòlic d'una mosca,

i il·luminar-te amb cuques de llum qualsevol nit.

Quan arriba l'estiu...

Quan arriba l'estiu

i ensumem flaires dolces.

Quan arriba l'estiu

i el cel emblaveix sobre els sostres.

Quan arriba l'estiu

i som bitxos del grup de les cuques

sabent que a l'estiu

tota cuca, tota, viu.

Quan arriba l'estiu

les nits són brillants,
els dies ens regalen

tempestes sobtades

i ensumem l'olor picant de la sal

barrejada amb aromes d'algues vora mar.
Es dauren els camps,
les polsegueres s'escampen
pels camins de la calor
entre flors i espigues als marges.

Arxiveu, quan arriba l'estiu,

l'estoig i els deures al fons del calaix

i ja sou vent entre els arbres

o espeleòlegs per estranyes coves llunyanes,

sou ara onades a qualsevol oceà

i flors blanques al voltant d'un pou artesià.

Sou, a caprici dels llibres, éssers del demà,

aus migratòries cap al continent africà

o bacteris que el plàncton transportarà

fins a unes illes volcàniques est enllà.

Viureu mil històries viatjant al tren de les lletres,

els gelats tindran gust de suc tropical,

la vostra mirada albirarà l'univers sideral

i cada jornada serà d'aquell color especial

que pintarà els quadres al vostre personal
museu secret memorial.

Que surti el sol!

Un altre dia rúfol,
blanquinós i fresc,
emboirat i humit.
Abillat de jornada tardoral,
allunyat d'acolorides perspectives.

Només conserva de la primavera
la dolça flaire de quatre flors blanques
amagades pels balcons,
els verds i taronges dels aparadors,
i el desig immens
de que arribi un dia el bon temps...

Que surti el sol
i ens il·lumini els paisatges!
Que surti el sol
i ens dauri els camins!

Volem veure el groc
als camps de blat,
el mar d'un blau calmat
entre la platja i el far
i les papallones volant
sobre les flors d'un prat.

Que surti el sol!

Entre aromes de primavera

A un escenari ric i fred

prepara el maig la retirada,

que ha d'entrar un juny vigorós

impulsat per la força de la llum

i el ritme bressolant de la ventada.

Arriba jove, madur i fastuós

entre aromes de primavera,

poms de flors plens de colors

i l'albada clara més matinera.

Són llargues les tardes,

són canviants els cels

i ens sorprèn sovint l'oratge.

El dies, assolellats,

tardans els vespres.

Nítides les nits,

esclatants, estrellades,
vestides de festa
emparant les nostres millors vetllades
vora la mar,
a les terrasses...

Moments de calma

Arrambada a l'ombra i quieta vora el mur

veig el balanceig de les branques,

ballar les fulles amb la llum

solar, diürna, càlida i plaent,

i també com el blau juga amb els verds

a recer de tots els vents.

Són moments de calma al meu univers,

són segons de vida plena,

que quan surti a córrer al camp

de perills se m'omplirà la carrera

sota aquest cel clar de primavera.

Sóc gossa de caça, vella,

dormo de nit emparada per les estrelles

i cada matí busco una veu de poeta

perquè m'escrigui a mi aquest poema...
A una gossa vella.

A Mollerussa

Fa uns dies vaig anar a Mollerussa per tal d'oferir uns tallers poètics a dues escoles. Fruït d'aquella experiència, són les imatges i els poemes que podeu veure a continuació.

                                                                      

Sensació

Un gat a la teulada

arraulit entre la boira,

xemeneia de maons

amb niu de branques seques,

els camps verds

i ensenyant vermell,  unes roselles...

Tot ho veig

des del tren

i de seguida

queda enrere.

Arribo a Les Arrels

-és l'escola que m'espera-

plena de nenes i nens

tocats per la primavera.

Amb els braços oberts,

les veus de versos plenes,

els poemes a les parets

i a les mirades que m'estrenyen.

És bonica sensació:

sota una pluja d'aigua clara

veig la feina que allà queda,

veig l'empeny dels docents

per obrir les subtils portes

al món dels sons i els poemes.

Veig tant i tant treball fet,

veig la immensitat del temps,

veig un món de nit i estrelles,

veig el blau a un cel immens,

veig un paradís de mots i seda...

     Isabel,

      maig  2013

(POEMA  DEDICAT  A  L’ESCOLA

LES  ARRELS,  DE MOLLERUSSA)                                 

***

Poemes al Siloé

La tarda era gris,

el camp es mullava

i us jo vaig parlar

de com poemava.

Les vostres mirades

a la veu clavades

em feien viatjar

per rimes i paraules.

Us vaig regalar

primers versos

impresos

i encara la tarda

ens bressolava

veient dracs marins

dansant a la pissarra…

  Isabel, maig 2013

POEMA  DEDICAT A  ALUMNAT  I  PROFESSORAT

DE  L’ESCOLA  SILOÉ,  DE  MOLLERUSSA

Al paradís de les ombres

Entraré a una sala  fosca,
encendré una flama roja
i contemplaré al paradís de les ombres,
filigranes d'entrellum voltant fantasmes.

I els silencis d'allà dins
em pessigaran la gola
per emetre els sons més fins
i no sentir-me ja mai sola.

Barrejaré aquesta veu
amb la remor dels vells temps
per ser un ésser més
a la coral de la memòria.

Jo sóc filla del passat
i he heretat l'idioma,
el criteri, la lletra i el saber
de tantes vides que han construït la Història.

Poncelles al jardí

Doblegat el maig pel mig

ens regala pluja i neu,

declara que la primavera

esclata al nostre mapa,

que el sol és generós

amb la llum i proclama

que la calor és a prop

i la natura així ho canta.

Borrons a les branques,

poncelles al jardí,

els boscos cau de vida

i els prats acolorits.

El blanc de les muntanyes

té el temps finit

i les flors als paisatges

ens flairen l’aire per fi.

La calor és ben a prop

i la natura així ho canta.

Quin esclat!

Un gat petit als antics murs de les ruïnes fenícies de Tir (Líban)

Quin esclat!

Sóc poeta nit i dia,
sóc poeta dia i nit,

sóc poeta de bastida,

xuclo versos a la vida.

M'arrosseguen sempre els mots,

m'incorporen a una dansa

generada per la vista i l'oïda.

Quin esclat!

I m'estiren cada dit

per acaronar les lletres,

que romanen al teclat

mentre fan coreografies.

limitades per la tinta.

Quin esclat!

Us convido a aquest ball

us convido amb alegria,

doncs viure fent poesia

us il·lumina el terrabastall

de la quotidiana travessia.

***

Roda de poemes

Farem una roda de poemes

al voltant de tantes emocions...

Llençarem garlandes de versos

per terrasses, finestres i balcons.

Farem noves composicions

per cantar la llum de cada dia,

encabir el vol d'un au que arriba

o recordar velles cançons.

Serà un constant anar i venir

per tots els temps verbals,

i amb les paraules més subtils

preguntarem a vells enigmes,

viatjarem pels misteris,

pujarem per l'escala de la nit

fins anar a les estrelles,

fugirem de molts malsons

i obrirem capsetes d'altres mons.




***

Pessigolles

Les flors blanques dels arbres

fan pessigolles a l'aire;

estén el vent tota la dolçor

entre el vernís blavós del cel

i la ciutat d'un gris insuportable.

Ja es l'hora dels nous verds

esquitxats de coloraines

que ens asfalten els prats

en un temps vital de flaire.

Fugiré amb el cap del món urbà

i amb els ulls atents

volaré a valls i muntanyes

per gaudir d'un regal primaveral

que els sentits ens aclapara...

El tomàquet

Salat ja el tomàquet

i banyat a l'oli daurat

em demana mossegada

ara que és ben acompanyat.

-Us necessito- deia enfurismat

al setrill i al saler, ajudeu-me,

amics, a sortir d'aquest mal pas.

Jo no sóc ningú -afegia-

sol i sense la vostra amistat,

doncs només la meva flaire

no atreu cap boca amb gana.

Era abans llavor,

planta ufana i flor.

M'agrada viure a l'horta

i morir a la taula vostra.

Navegant per la mar

Navegant per la mar
cada vers amb sa vela
busca atracar al port
per confegir el poema.

El guia de nit el far
amb la llum sublim de la idea,
es deixa portar pel vent
poderós i vital de la llengua.

Acaba el seu viatge
aquell pom de mots
una albada vora la meva platja
i el diu ara la teva veu daurada.



Navegant per la mar
cada vers amb sa vela...

Ha nascut la primavera

Ha nascut la primavera,

dorm al bressol de la nit 

sota un mapa d'estrelles.

Quan es fa de dia 

s'aixeca per pintar flors i borrons,

dibuixar circuits de vols

o cantar melodies a ritme de pluja.

S'alimenta de records

i s'estima que el seu cor

palpita veloç amb ganes de vida.

Mutarà la primavera deseguida,

creixerà per tenir una infantesa

per la sublim energia beneïda

i ser estiu -seu de mosques i calors-

quan arribi la festa de la collita...