Sóc un raig

Sóc un raig de sol-estel-del-cel
que vinc a daurar el blat,
a acolorir albades i capvespres
i a escalfar l'aigua de rius i mars.

Recordo els dies de tardor,
quan al terra dipositava el bosc aquell color
que anant del groc torrat al roig
era gradient a la paleta d'un pintor.

Recordo les nits fosques i fredes,
quan als prats i cims i obagues
regnava el silenci dels estels
i un hivern llarg de neu i gel.

Recordo la llenya a cada llar,
i el fum sortint de les xemeneies,
i aquell paisatge blanc
que jo transformava en mirall de llum brillant.

Recordo els dies clars de primavera
que omplien els camps de roselles,
els jardins d'ocells i de poncelles
i les cases d'aromes de la terra.

Sóc un raig de sol-estel-del-cel
que vinc a daurar el blat,
a acolorir albades i capvespres
i a escalfar l'aigua de rius i mars.

I molt m'agradaria
que fossin eterns els meus records,
cada estiu per sempre un cau de vida
i la Terra que a diari il·lumino, un gran món.

Sóc un raig de sol-estel-del-cel...

Sant Jordi ha passat

Sant Jordi ha passat
i un record m'ha deixat:
llegeixo un llibre
claret com el vidre,
oloro les roses
que al gerro hi poses.