amb la força del terratrèmol
i l'ímpetu infinit. És una estampida,
és un goig sublim intens i extens.
És omplir la vida
de llum i paradís.
És entrar a un palau
en carruatge alat.
És cantar a cappella
a la millor coral...
Publicat a Itineràncies poètiques, roda juliol 2011
