Temps

Llisquen els dies per l'any,
llisca l'any pel calendari
i hi arribarà al desembre ja vell
per empènyer el que ha de nèixer.


És convenció la mesura del temps,
i llurs noms, herències d'altres èpoques.
Ens articula eixos vitals i ritmes,
ens duu tendències de novíssimes temporades.

Estimula il·lusions,
obre el temps les portes blaves
perquè entri amb solvència a casa el futur.


Diposita el passat
als arxius tallats per la memòria.
i engega al cor mil esdevenirs.


Flirteja amb el present,
l'enlenteix o l'accelera
amb independencia d'horaris i graelles.


Tenyeix el temps
el color del cel,
tenyeix les temples,
ens fa navegar per aigües sense estrenar,
et fa llençat, sublim o covard
et fa solcar, a voltes, pels núvols de la solemnitat.


I al final, posa la mort
al teu camí l'avís fatal,
al meu camí punt i apart.

Trobar una sortida digna

Com ja és habitual, en Jesus M. Tibau ens convida a participar en un projecte col·lectiu.

Al seu blog "Tens un racó dalt del món", la visita del qual us racomano vivament, podeu veureu els detalls.

Trobar una sortida digna,
que l'estel de gel esdevingui gota.




Que la nit s'esvaeixi en l'aurora.
Que l'aranya caci el mosquit i la mosca
amb geomètrica artesania sedosa.




Que el cuc de la poma
t'albiri l'interior de la boca.




Que la sang brolli roja,
doncs la blava no és bona.




Que els caçadors errin mil trets
i es mantingui arreu viva la vida.




Trobar una sortida digna,
que el gat faci útils les gateres
i que la lluna pinti al mar reflexes.




Que les hores comptin pulcres
les sonores campanades de molts raïms
i les velles fonts canalitzin les aigües noves.

DENIP .Nou poema per la pau. Si la pau

Si tots els noticiaris

esdevinguéssin cançons,

si els exèrcits canviéssin els míssils per violins,

els tancs d'atac per trombons,

i els fussells i les mines per fagots.



Si les instruccions fóssin partitures

i el general amb batuta un director.



Si els aeroplans bombardegéssin poemaris

i pinzells, pintures, fulls blancs i bombons.



Si les batalles fóssin gestes medievals

i les guerres historietes del passat.



Si la pau generés albades

carregades de futurs i hores d'art.



Si els condicionals esdevinguéssin un dia veritats...

DENIP

Ens apropem al DENIP (dia escolar de la no-violència i la pau)

S'escau el 30 de gener, data significativa, aniversari de la mort del Mahatma Gandhi. Va ser assassinat.

Al blog Bibliopoemes, fan la proposta de celebrar-hi l'esdeveniment a les aules, i ens remeten a dos dels possibles poemes per tal de reflexionar-hi.

Pau
Els canons, de neu

I ara, us proposo un altre:

Quan la lluna

S'acaba gener

Gener esgota ja els seus dies

i vol enllestir tots els freds,

per ballar amb la llum renovada

i allargassar les nits al firmament.

***

Gener ens coloca a un any ja en marxa

cap els mesos màgics de calor,

de camps i boscos plens de color,

cap a esdeveniments i rituals marcats pel sol.

***

I a poc a poc, amb l'harmonia del temps,

passejarem amb el Planeta per l'univers

contemplant nits estelades

i jornades de núvols i hores assolellades.

***

I serà un dia el primer de primavera,

cantarem la vida de borrons i de poncelles,

del desgel ja esperat,

d'allaus aqüosos que musiquen els prats.

***

I anirem avançant cap a l'estiu

que ha de madurar els fruits

i regalar-nos hores llargues de vacances

per bronzejar-nos la pell dels pensaments.

***

I lentament, amb l'alegria d'esgarrapar

minuts de glòria a les vesprades,

encapsularem tardors de mel i castanyes

descobrint tresorades micològiques sota els arbres.

***

I ja, de nou, amb el solstici pel davant,

entrarem als dies minsos hivernals

a la vora del foc, entre avets i garlandes

i el raïm ben conservat d'un any que s'acaba...

***