Raigs

El sol encara ara amb els raigs les pedres,
les roses, la terra i les herbes,
que quan es vesteixi amb fulles la figuera
quedarà tot sota l'arbre ombrejat.

Serà estiu o final de primavera,
i el fred haurà passat.

La calma

*

Llueix el sol,

fa un dia clar.

Ha reeixit la calma.

***

S'arronsa la nit

S'arronsa la nit,
li manlleva la llum entitat,
vol regnar el sol definit
per un dia llarg i ja estarrufat.

Poc a poc, pas a pas,
mentre l'hivern perd facultats
mentre s'esvaeix el fred
mentre la primavera rima
amb la natura un nou clima,
mentre desperten la terra i el cel
i busques un au que arriba
o trobes un vespre aquell nou estel.

Sóc un raig

Sóc un raig de sol-estel-del-cel
que vinc a daurar el blat,
a acolorir albades i capvespres
i a escalfar l'aigua de rius i mars.

Recordo els dies de tardor,
quan al terra dipositava el bosc aquell color
que, anant del groc torrat al roig,
era gradient a la paleta d'un pintor.

Recordo les nits fosques i fredes,
quan als prats i cims i obagues
regnava el silenci dels estels
i un hivern llarg de neu i gel.

Recordo la llenya a cada llar,
i el fum sortint de les xemeneies,
i aquell paisatge blanc
que jo transformava en mirall de llum brillant.

Recordo els dies clars de primavera
que omplien els camps de roselles,
els jardins d'ocells i de poncelles
i les cases d'aromes de la terra.

Sóc un raig de sol-estel-del-cel
que vinc a daurar el blat,
a acolorir albades i capvespres
i a escalfar l'aigua de rius i mars.

I molt m'agradaria
que fossin eterns els meus records,
cada estiu per sempre un cau de vida
i la Terra que a diari il·lumino, un gran món.

Sóc un raig de sol-estel-del-cel...

El sol al cel

El sol al cel
hi posa llum de dia,
i de nit cada estel
un punt de poesia.

I la lluna ens l'aproxima.

*

Saltirons

Sol impecable,

rei diürn al cel,

llueix implacable,

per foragitar el fred

que s'atansa perillosament.

*

Quan acaba octubre

l'oratge solemne

atreu l'atenció,

i anem fent saltirons

des de l'hora més del rellotge

a la veu del meteoròleg,

monstre ferotge de la informació.

*

Record

Duc encara al nas
el record intens de la resina,
la humitat del fang
i la molsa amb les pinyes.

*
I la presència encara indecisa
de la tardor a la vegetació:
alguna branca enrogida,
fulles torrades sense futur,
el contrast de sa limitada vida
amb el verd intens dels avets.


*
I un cel blau amb algun núvol
per emmarcar els raigs de sol
que fan esclatar els rovellons
al sòl màgic del bosc.

*

Cada rosa que neix

El sol i la pluja,
bressols que musiquen
el roser que al camp creix.

La lluna i els estels
cada nit il·luminen
cada rosa que neix.

Un raig de sol

Un raig de sol al bosc
il·lumina la tardor,
fa d'or les fulles seques
i es baralla amb la foscor.