Com ja és habitual, en Jesus M. Tibau ens convida a participar en un projecte col·lectiu.
Al seu blog "Tens un racó dalt del món", la visita del qual us racomano vivament, podeu veureu els detalls.
Trobar una sortida digna,
que l'estel de gel esdevingui gota.
Que la nit s'esvaeixi en l'aurora.
Que l'aranya caci el mosquit i la mosca
amb geomètrica artesania sedosa.
Que el cuc de la poma
t'albiri l'interior de la boca.
Que la sang brolli roja,
doncs la blava no és bona.
Que els caçadors errin mil trets
i es mantingui arreu viva la vida.
Trobar una sortida digna,
que el gat faci útils les gateres
i que la lluna pinti al mar reflexes.
Que les hores comptin pulcres
les sonores campanades de molts raïms
i les velles fonts canalitzin les aigües noves.
11 comentaris:
moltes gràcies, has estat la primera en apuntar-te a aquesta nova iniciativa
Jo vaig a veure de que va lña iniciativa.
De res, Jesús, gràcies a tu per convidar-nos. No hi ha premi per ser la primera?
Striper, mirat'ho. La proposta enganxa.
Felicitats Isabel!
Les teves "sortides" poétiques sempre són de bon llegir i gaudir.
A veure si un dia d'aquests m'hi poso també.
Bona nit!
:)
assumpta, esperem la teva sortida digna...
jo val més que tingui la dignitat de no fer un poema ÔÔ
m'ha encantat això de la sang vermella i la sang blava, molt bo!
no t'inquietis, Arare; la teva sortida digna, digníssima, va pels camins de l'àgil prosa.
A cadascuna li surt el que li surt...
no t'inquietis, Arare; la teva sortida digna, digníssima, va pels camins de l'àgil prosa.
A cadascuna li surt el que li surt...
no m'inquietaré
no m'inquietaré
:)
Isabel, m'ha agradat molt el teu poema. com un joc, on tot ha de trobar una sortida que millori el seu estat actual.
Marta, celebro que t'agradi. I sí, crec que sempre hi ha una sortida (i si és digna, millor que millor).
Publica un comentari a l'entrada