I
Tens totes les hores del dia,
tens totes les llums del sol,
tens cada estrella de la nit,
tens l'univers:
el món és teu, Poesia.
II
Cal obrir bé els ulls,
ensumar mil aromes,
gaudir amb el vol de les mosques,
jugar a ser mosquits,
volar amb les papallones,
voler ser pingüí de l'Àrtic
o un blauet brillant al Zambeze,
suar conquerint un cim...
III
Cal descriure el què has vist
obrint el sac de paraules
per triar-ne quatre, o dues o tres
i escriure el primer vers.
Els següents, després, van caient.
Com els esquitxos de l'aigua,
com la llum del cel al maig,
com el tro, el llamp
o a l'alba el primer raig.
IV
Has de procurar no perdre cap mot,
i conduir-lo, que ha de trobar el seu lloc
al poema que ens explicarà -o no-
que n'és de bonic el món.
Cultivar, alimentar, estimar. Ho portes a la sang (de tinta).
ResponEliminaPerdició, una dependència de les que t'atrapen de veritat... Que m'atrapen, vull dir.
ResponElimina