Remena al cau de les paraules
fins que trobis un enllaç
que comuniqui el que et ronda al cap
amb el vers més delicat.
*
I amb cada lletra avançaràs
pel poema, ritme i rima,
i els estels que el musiquen,
mot a mot esdevindran cançó.
*
Silencis, veus, somnis i sons
fan de la poesia una bona raó
per ser alè de vida,
per ser bressol amarg o dolç.
*
Amb pluja, vent, calor o fred,
amb un desig imponent,
amb un record o una conversa
pots construir ara el més bell poema.
*
En Gabriel Boloix, al seu blog "Escrits del fum", ha fet un preciós apunt després d'haver llegit "El més bell poema".
Aquí el teniu.
*
Hola, us felicito per aquest bloc
ResponEliminaMoltes gràcies, Joan.
ResponEliminaGràcies a aquest comentari, he conegut el teu, que mirat així per sobre, m'ha semblat interessant. El llegiré amb calma.
Per com jo poguer asaborir-ho amb un somriure als llavis.
ResponEliminaGurmet, com els teus tresors gastronòmics...
ResponEliminasi,si, mira que fàcile és construir un poema! Mi-te-la ella!
ResponEliminaa mi no em suuuuuuuuuuurt!!!!
snifff
Arare, et surt una prosa que atrapa... Tot no pot ser!
ResponEliminaÉs com un mocadoret de seda, una preciositat!
ResponEliminaDelicat i aromàtic. Sembla una recepta amb ingredients senzills, però la gracia està en el talent per cuinar-ho. Així a foc lent i amb amor. ^_^
ResponEliminaGrans Rocanruna, gràcies! I gràcies a aquest comentari, he conegut el vostre blog triplicat: una meravella
ResponElimina(o tres?).
Perdició, pensat per a tots els paladars...Celebro que t'agradi, i que ho diguis.
ResponEliminaBenvolguda Isabel:
ResponEliminaFrancament m'ha agradat aquest poema fins el punt que m'han inspirat les següents paraules:
http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/07/fugac.html
Una salutació!
Gabriel