dimarts, 20 de juliol del 2010

El més bell poema

Remena al cau de les paraules
fins que trobis un enllaç
que comuniqui el que et ronda al cap
amb el vers més delicat.
*
I amb cada lletra avançaràs
pel poema, ritme i rima,
i els estels que el musiquen,
mot a mot esdevindran cançó.
*
Silencis, veus, somnis i sons
fan de la poesia una bona raó
per ser alè de vida,
per ser bressol amarg o dolç.
*
Amb pluja, vent, calor o fred,
amb un desig imponent,
amb un record o una conversa
pots construir ara el més bell poema.
*
En Gabriel Boloix, al seu blog "Escrits del fum", ha fet un preciós apunt després d'haver llegit "El més bell poema".
Aquí el teniu.
*

11 comentaris:

  1. Hola, us felicito per aquest bloc

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Joan.
    Gràcies a aquest comentari, he conegut el teu, que mirat així per sobre, m'ha semblat interessant. El llegiré amb calma.

    ResponElimina
  3. Per com jo poguer asaborir-ho amb un somriure als llavis.

    ResponElimina
  4. Gurmet, com els teus tresors gastronòmics...

    ResponElimina
  5. si,si, mira que fàcile és construir un poema! Mi-te-la ella!

    a mi no em suuuuuuuuuuurt!!!!
    snifff

    ResponElimina
  6. Arare, et surt una prosa que atrapa... Tot no pot ser!

    ResponElimina
  7. És com un mocadoret de seda, una preciositat!

    ResponElimina
  8. Delicat i aromàtic. Sembla una recepta amb ingredients senzills, però la gracia està en el talent per cuinar-ho. Així a foc lent i amb amor. ^_^

    ResponElimina
  9. Grans Rocanruna, gràcies! I gràcies a aquest comentari, he conegut el vostre blog triplicat: una meravella
    (o tres?).

    ResponElimina
  10. Perdició, pensat per a tots els paladars...Celebro que t'agradi, i que ho diguis.

    ResponElimina
  11. Benvolguda Isabel:
    Francament m'ha agradat aquest poema fins el punt que m'han inspirat les següents paraules:
    http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/07/fugac.html

    Una salutació!
    Gabriel

    ResponElimina