Castanyada

En caure del castanyer

s'arreceren les castanyes

entre la molsa i les pedres

fent un quadre fugisser.

I les fulles i el pelló

amb les falgueres i les herbes

entre la humitat de l'estació

posen tocs de distinció

a un art efímer en vies d'extinció,

que la gana, el fred i la gran festa de tardor

han d'esvair aquesta natural distribució.

I quedaran els castanyers, després,

esmorteïts, adormits, tristos. Amb un sol consol:
el groc brillant dels rossinyols
que han nascut als seus erols.


***

Un poema sense o per parlar de la tardor

Canten els arbres:

-Sí, sí, visca!... allarguem les arrels,
endinsem-les a la terra,
estirem les branques cap al cel
i amb les pluges i ventades ballem!

Canta la gent del poble:

-Gran festa al damunt de la terra,
esdeveniment d'alegria entre els arbres
quan l'estiu a casa s'acaba
i l'hivern ens anuncia la seva arribada.

Canten els nens i les nenes:

-Cauen brillants les castanyes
protegides per aquelles punxes equidistants.
Agafem-les! I també avellanes i ametlles
per tal de festejar un gran berenar!

Canten els jardins:

-Entrem als dies de descans
amb tranquil·litat i calma.
Llum cada dia més escassa,
fulles seques, pluges, ventades i alguna nevada...

Sóc la mel

Escombraré amb vent totes les fulles,

esquitxaré llum daurada arreu,
escamparé foscors prematures
i fredor sobtada als vostres vespres.

Estamparé grocs i taronges entre els arbres,
emblanquinaré lleugerament els cims
i a poc a poc, us llençaré de cap cap a l'hivern
mentre enyoreu les nits al ras, frec a frec amb els estels.

Sóc estació anual de mil imatges,
sóc la mel a boscos i paisatges,
sóc rebost, sóc collita, sóc graner,
sóc pluja humida, sóc un cistell ple de bolets...

***

Quan

Foto: la tardor també ha arribat a les illes Cíes (Galícia)

Quan el sol daura les fulles
i el bosc humit perfuma el cel.

Quan els núvols hi naveguen
i els veiem com pel mapa del temps.

Quan arriba el migdia
i encara ens queda dia
per jugar amb els follets,
caçar entre els arbres bolets,
buscar simetria a les teranyines,
tastar cireretes i aranyons
o trepitjar el fang sota les fulles,
és que encara hi ha al planeta boscos,
és que tenim vida i boca i ulls i nassos
i volem fruir de la tardor
i endinsar-nos-hi fins al fons...


***

Surt el sol

Surt tímid el sol,

l'aclapara una nuvolada.

Cada raig vol espavilar

amb lluminària apagada.

Hi ha al cel una batalla

de presències fugisseres,

doncs és cosa de la tardor

lluir cels de textura variada

i entretenir l'espectador

d'encuriosida i atenta mirada.

***

El primer raig

Té mandra el dia,

fa el ronso al matí.

La foscor s'estira,

s'allargassa la nit.

El carrer matina

amb el sol adormit.

El primer raig il·lumina

un nen que es pentina,

les capes de gomina,

gent que va corrent,

l'albada amb aquesta rima

i els núvols plàstics del cel.

A flor máis grande do mundo

Una casa de pisos

Foto: castell d'Osaka (Japó)

Al primer, les cavallerisses,

al segon hi ha les cuines.

Al tercer, sales de recepció,

al quart hi ha les cambres

i a l'últim, el cel i el sol,

la lluna i els núvols

i el vent del nord...

Rovelló, rovellí

Rovelló envellit,

ple de cucs a la nit.

Rovelló ennegrit,

rovellat al seu prat.

Rovelló escarransit,

t'has quedat ben petit.

Rovelló, rovellí

t'has quedat esquifit.

Rovelló envellit,

rovelló ennegrit,

rovelló escarransit

rovelló esquifit...

Ai, ai ai! Déu n'hi do

rovelló exquisit

que enguany has fugit.

Mirall a l'ombra

Mirall a l'ombra,

llum i reflex,

verd humit,

castany espès.

Tarda amb boirina,

bruixes i ocells.

La nit arriba,

ens atrapa el fred.

***

Juga el mar

Juga el mar a menjar platges,
juga a ser un drac voraç,
fa naufragar els grans de sorra,
se'ls vol endur a bussejar
a les profunditats més fosques de l'oceà.

I ja de nit un bocí corbat de lluna
farà de l'aigua en superfície un serè gran mirall
per bressolar tots els teus somnis
mentre dormis quiet i en calma, navegant.

Què ha passat amb el drac?
I les onades més ferotges? ja s'han amagat?
Són memòria a mar estant
d'un malson que ha caducat.

Metàl·lica tardor

Matina el dia amb llum tímida i tènue.

Vol fer fred,

vol tapar-se el cel,

vol ploure un núvol de plom

vol caure'ns en pes a sobre la tardor...

Metàl·lica, de coure, de ferro, d'or.

En pes, a sobre, la tardor.

--

Tresor

Ens ancoren la mirada al terra,
són el gran preuat tresor
entre la fullaraca, la llenya i l'herba.

Intercanvi

Intercanvi de regals:
jo et dono ma presència,
tu em dónes rovellons
que t'agafo amb reverències,
amic bosc.

Tot i el seu color
semblen amagar-se
còmplices les molses
Carme



caparró molsut
humit de pinassa lleu
menjar exquisit...
zel