Dic el teu nom

Dic el teu nom,

queda suspès a l'aire,

les boires i el fum

et retenen la flaire.

Dic flor,

dic color,

dic explosió de la vida,

dic que reneix a recer del sol

la natura serenament embogida.

Publicat a Itineràncies poètiques.

El camp de colors

Es vesteix
el camp de colors.
La primavera
entra i no espera.

Flors als ametllers.
I al terra, herba

Ensumo primavera

Ensumo primavera

a la brisa de ciutat,

a la vida que xiscla,

a les flors dels prats,

a la lluna que ens mira,

a l'albada que matina,

a les nits canviants.

Als núvols d'escultura,

a l'onatge del mar,

a la mirada que brilla,

al futur, a un pas.

Ensumo primavera

veient l'almanac,

que les fulles volen

i l'hivern se'n va.

Sóc vent

M'invento jocs a trenc d'alba,

somio que el dia és fan de la lluna

i la nit organitza concerts de pluja.

M'invento jocs quan llisco per l'herba,

m'invento remolins a l'aigua veloç i freda,

sóc vent, bufo fort per aixecar les teules

i no em detenen les tanques ni les arbredes.

No tinc mesura ni gaire sentit ni seny ni cura,

sóc boig. M'invento jocs, i diuen: -Mira!, somia...

El sol

Foto: el sol a un racó de Líbia

Ha sortit avui el sol,

il·lumina amb molta força.

Als carrers hi ha gent que ho mira

i somriu amb alegria.

Tothom diu:

-Quin bon dia!

I se sent:

-Què contenta està la gent!

Color de lluna

Color de lluna,

futur de fruit.

Plaer d'abelles,

blanc de la nit.

Sense senyal al blog. Sense senyal al PV

ACPV demana a tothom que pose la seva web o bloc en negre i que ho avise al correu sensesenyal@acpv.cat

Sense senyal

Pètals blancs

Pètals blancs

de flors efímeres

que aquí romandran.

Aigua

Aigua,

pluja i pinzellada.

Viure cada hora

És la nit filtre finíssim

que depura il·lusions,

empeny subtil amb vida els somnis

i és guspira que els empeny

pel món diürn dels desperts...

I així, ens sabem valents

per lluitar de dia al sol

i viure cada hora

amb un reguitzell d'emocions.

--

Estrenant el dia

T'aixeques amb la lluna encara als ulls

i el somni esquitxant-te tanta mandra,

t'aixeques al matí del nou dia

per estrenar les hores amb fermesa i alegria.

Braços, cames, peus i mans se't mouen sent harmonia

i el cor i els llavis i l'estòmac i el nas parlen per sí sols.

Sortiràs a carrer obert,

aniràs lluint pel món la teva repentinada imatge

i aquest dimecres, dia nou de febrer, et farà seu...

--

L'ametller

Entrem al febrer

Entrem al febrer

amb pijama d'estels

i desig d'albada a l'alè.

Amb flors i poncelles

entre el gris dels fruiters

i raigs freds de lluna.

Entrem al febrer

escalant brevetats,

entre els espàrrecs de marge

i els camps verd incipient,

invasió dels brots tendres de blat

sota un sol que aviat riurà vertical...

Una nit de pleniluni

Una nit de pleniluni

vaig sortir a veure l'hort

i allà, a redós de les ventades, al sot,

pintava la lluna al gat de color groc.

I els arbres nus d'hivern,

ses branques negres contra el cel,

i el silenci de sepulcre

testimoniaren ma visió.

Cap relat recollirà

el misteri de l'espectacle

que una nit de pleniluni

al gat engroguí de dalt a baix.

A la memòria se'm dibuixa l'escena

que us explico amb pels i senyals

a aquest cromàtic i explícit poema.