Se'm fa petit el temps,
i les hores curtes.
Esmicolen les llums
els millors minuts,
i embolcalla la tarda
el blau enfosquit quan fuig.
I fan reunió els silencis,
reverencien l'entrada de la nit
Esmicolen les llums
els millors minuts,
i embolcalla la tarda
el blau enfosquit quan fuig.
I fan reunió els silencis,
reverencien l'entrada de la nit
mentre la lluna tria el seu vestit,
que ha de ser el més elegant i distingit.
que ha de ser el més elegant i distingit.
D'aquesta manera,
qualsevol actual capvespre
és un indret de màgia
per esperar pacientment la gelor de l'hivern...
***
Quanta raó, sem fa petit el temps i les hores curtes...
ResponEliminaAmb un poema tan càlid l'hivern ha de ser agradable.
ResponEliminaAlyebard, si és què som quasi tots semblants i ens passen coses similars...
ResponEliminaOlga, esperem que ho encertis...
M'ha agradat molt! Profund i tendre!
ResponElimina