Insistent, rítmica i silent
cau la pluja sobre el bosc.
Patinen les gotes,
pengen dels troncs
són llàgrimes, son plors,
queden immòbils tocades pel goig.
Tremolen, emmirallen el sol.
Obren ja ses ombrel·les els follets
i apareixen entre els verds els bolets.
Trompetes, ceps, rossinyols,
rovellons, fredolics i camagrocs,
la vida pel terra entre llimacs i caragols
amb els primers freds de la tardor.
És la festa gran del gran món dels fongs!
A veure si per fi arriben els bolets... els follets els obriran com paraigüets.
ResponEliminaBon diumenge, Isabel!
Quina gran oda als bolets! Ara ja els ensumo... Amb el teu permís, publicaré el poema al blog.
ResponEliminaCreo que os puede interesar el nuevo blog de crítica literaria del taller literario "Escribe y tacha". Saludos.
ResponEliminaCarme, els esperem amb moltes ganes!
ResponEliminaFerran, encantada!
ResponEliminaescribeytacha, ya me he hecho seguidora del blog!
ResponEliminaFan-tàs-ti-ca! Com sempre. Estava famolenca de poemes teus (tambè de bolets).
ResponEliminaGràcies, amiga.
Besadetes
Tens gran sensibilitat per a captar la màgia de la tardor! Un plaure llegir-te com sempre i felicitats a tu pel poema i a la Jéssica pel muntatge, que li ha inspirat, i que li ha quedat tan bonic i adequat per treballar amb els infants, el teu poema "La tardor s'ha fet poema"
ResponEliminaPetons sincers, Isabel, i gràcies per compartir bellesa!
sàlvia, crec que torno a engegar el motor de poemar...
ResponEliminaLídia, gracies a tu, a vosaltres!
ResponElimina