Ballen les paraules

Quan et ballen les paraules dins del cap.

Quan salten tot seguint el seu propi compàs.

Quan elles soles volen dir o intenten explicar

aquell moment de subtil màgia que vas passar...

O la llum que daura el cel

o l'aigua del mar, tan transparent,

o la lluna plena que ja no creix

o el color blanc pur del gel.

És quan el teu petit món esdevé pista de dansa

i has de deixar fluir, circular el plaer de poemar.

I com un pom de raigs, els versos s'acumulen,

els sons solquen camins inèdits

i els mots renuncien a l'ordre alfabètic

per brodar amb certs matisos cada realitat.

***